xaroussek

Poder de vot

2007-10-12T22:29:00.000-07:00

Ja us vaig explcar fa poc la meva teoria del poder relatiu del votant català dins un Estat Espanyol i dins un futur Estat Català, però ho tornaré a explicar pels que vau fer tard a classe o no vau venir... ho posaré en forma d'una fòrmula que he pensat per a calcular-ho:

Poder relatiu d'un ciutadà català en un Estat Català/Estat Espanyol respecte el dit Estat:
El coeficient territorial és un coeficient que vindria determinat per la llei d'Hondt, que és la que s'aplica actualment al parlament d'Espanya i també al parlament de Catalunya, però que pot canviar a voluntat dels partits polítics i majories parlamentàries, per tant lo dit coeficient podria diferir de la llei d'Hondt.

El poder relatiu entre un votant i un altre dins el mateix estat és el coeficient territorial, és a dir, el meu poder vivint a Girona serà x vegades més alt que el d'un votant a Barcelona. El poder relatiu entre un votant i l'Estat on viu és aquest de la fòrmula.

Si cap dels lectors coneix aquesta teoria explicada millor en cap tractat, llibre, etc... demano que, si us plau, m'ho faci saber. Imagino que hi ha una teoria amb noms i cognoms, si a sabeu... Deixeu un comentari!

CANVI D'ADREÇA

2007-10-12T12:46:00.000-07:00

ARA EL MEU BLOG L'INDEPENDENTISTA TÉ NOVA ADREÇA:

http://independentista.blogspot.com

Lliure mercat, Estat i Independència

2007-10-09T12:29:00.000-07:00

Adam Smith diu a "La riquesa de les nacions" (1776) que el funcionariat és ineficient perquè no responen davant les lleis de mercat, i per tant cobren el mateix sou treballin molt o treballin poc, i a més a més, són els mateixos funcionaris qui s'estableixen el sou (el cos de funcionaris com a tal, no vol dir ni dic jo que sigui el funcionari qui s'estableixi el seu propi sou, sino el funcionariat com a ens) i per tant sempre se'l posen el màxim d'alt que el seu monopoli els permet. L'Estat actua com a monopoli, perquè en un mateix territori no hi ha cap oferta d'Estats diferents, i per tant els seus funcionaris no han de competir amb cap altre estat dins un mateix territori. Jo d'entrada no vull Estat. Això és molt utòpic i difícilment assolible, perquè els nuclis de poder s'hi agafen com un pop i és francament difícil arribar a l'anarquia capitalista, però penso que és possible reduir a la mínima expressió l'Estat, i això passa per reduir dràsticament el cos de funcionaris. De fet, el millor seria eliminar-los. Companyies de serveis haurien de competir per a oferir funcionaris més eficients, però sempre i quan els pressupostos variessin en depenent de l'eficièndia dels dits funcionaris.

En canviant de tema, una petita reflexió: Independentment de si qui viu a Catalunya és natural o forani del país, independentment de si parla en català o en castellà... Fins i tot independentmen de si aquesta persona és un fan dels productes culturals castellans i espanyols... Independentment de tot això, aquesta persona hauria de ser independentista. Que recordi el lector que Espanya i concretament Madrid (que amaga les balaces fiscals no tant per amagar el dèficit fiscal, que el coneix tothom, sinó per amagar el superàvit de Madrid gràcies a l'efecte seu) li roba els diners en forma d'impostos que no retornen independentment de si parla en castellà, és del Madrid o vota socialistes. Ens foten a tots per igual, i aquesta és l'autèntic i més gran tret identificador dels catalans, foranis o naturals. Ens donen pel cul per igual.

Hi havia una vegada...

2007-10-08T19:33:00.000-07:00

Un retardat mental amb els collons de la mida de caniques que em va escriure això en un comentari al blog:

Repeteixo: erets un primo a l'Escac i ho segueixes sent ara... "hazmerreir", que dirien en castellà.
Maleducat? Un subnormal sense 2 dits de front, això és el que ets.
Directiu? Impossible. Et falta inteligència, emocional i no emocional. Encara que ho hauries d'intentar, xq el tema cine... jajaja
Dels qui et coneixen, de veritat, en persona, no hi ha ningú que parli bé de tu. Dels qui no et coneixen tampoc. Pobre desgraciat.

Obviament, ho ha escrit com a anònim, cosa molt valenta per part seva...

Avui podem aprofitar per parlar de la gent de l'Escac, futurs cineastes de Catalunya! El cas és que allà és ple de gent d'aquesta que vota iniciatives o no vota perquè és del pal antisistema però amb pasta. No són esquerranoides independentistes, sinó pijo-progres. De fet la posició majoritària és la "no nacionalista", que equival a espanyolista més o menys passiu. Això ja diu molt de quin tipus i quina ideologia mostraran als films. Uns han acabat estudiant una especialitat més tècnica i d'altres més creativa, però la majoria ha fet curtmetratges en castellà, tot i que molts són catalanoparlants, per a que els pogués veure "més gent" a "tot el món". En marketing d'això se'n diu "la falàcia de la majoria". Creure que per fer un curt en castellà el veuran els teòrics 400 milions de castellanoparlants, doncs, la veritat, és ser imbècil. Ser imbècil també és creure que perquè és en castellà el veurà moltíssima més gent i es forraran... Segons aquesta premisa tot aquell curtmetratge fet en castellà o en anglès o en xinès seria vist de manera massiva. És clar que si ho fas en castellà hi ha més espectadors potencials que en català, doncs hi ha més castellanoparlants que catalanoparlants, però, per començar, la competència entre curtmetratges en castellà és molt més elevada que la competència de curtmetratges en català, amb el que el curtmetratge en català té un avantatge relatiu que ens pot beneficiar moltíssim més que l'avantatge absolut del castellà. Els castellanoparlants de tot el món estan dispersats pel món i els catalans concentrats en un punt més concret, amb el que assolir cert grau d'èxit a Catalunya* sempre serà més apreciable que petits percentatges molt marginals a cadascuna de les regions que s'hi parla en castellà. Per no dir les diferències culturals evidents entre un català (qui fa el curt) i un peruà dels Andes, diferències que no seran tant accentuades dins el territori nacional de l'autor del curtmetratge... Sí que amb el Youtube es pot aconseguir que sigui un curtmetratge molt visionat, però això és més aviat directament proporcional a la qualitat i promoció del curtmetratge més que no pas al seu idioma, tot i que, evidentment, si hi ha un sostre màxim de parlants (o gent que entén) una llengua, serà difícil sobrepassar-lo si el curtmetratge es basa molt en diàleg i explicacions. Si és un curtmetratge on la narració és més cinematogràfica i per tant més universal, doncs explica per la imatge i no per la paraula, llavors no serà pas cap obstacle.

Després hi ha l'excusa dels concursos... Hi ha un fotimer de concursos amb curtmetratges en suec subtitulats en anglès, però els capolls multi-cultis han de fer-lo en castellà. Perquè? Doncs perquè es pensen que en castellà és més "realista". Fa veritable pena, sobretot perquè molts d'aquests catalanoparlants coneixen i empren i pensen en termes catalans i gramàtica catalana, i llavors escriuren castellà com una traducció literal del català, quixotescament, deixant anar perles que farien avergonyir a qualsevol castellanoparlant monolingüe amb una mica de cultura.

Però el que més ràbia em fa és que fan curtmetratges parlant de coses que no coneixen. Curtmetratges buits de contingut o amb pseudocontinguts intel·lectualoides de fireta. A mi em sembla molt bé que es faci un curt d'acció o del què sigui si se sap del què s'està parlant realment. Jo, per exemple, he fet un curtmetratge (que estic acabant de sonoritzar) amb dos soldats cridant-se al mig d'un bosc i en català. No conec amb profunditat l'exèrcit, però sí conec les armes i el camuflatge, però tampoc és d'això del què tracta el meu curt. De fet és simplement l'envoltall... De fet a l'inici de l'escriptura del guió l'únic que volia parlar era de les teories de jocs aplicades a l'economia capitalista, però després vaig anar escrivint... i vaig viure una sèrie de situacions còmiques al meu entorn més proper que van fer que el curt passés al voltant d'una bomba i tres cables de rosa, fucsia i porpra. Jo vaig presenciar una discussió d'uns familiars que es barallaven perquè un deia que el rosa era més clar que el fucsia i l'altre deia que l'inrevés... Ja ho veieu!

Bé, es fa tard i ja continuaré amb el tema properament. De moment esperaré a veure si aquest anònim té collons per donar la cara, que ja és la segona vegada que li dic que es presenti formalment.

* En aprofitant el comentari d'en Marc, li recordo a l'anònim que el meu documental de l'Exèrcit del Fènix va ser portada del diari Avui en la versió digital, amb una xifra de 162.709 lectors durant el mes de setembre del 2007 (font: Avui digital, 6 d'Octubre del 2007). De la versió del documental penjada al youtube amb subtítols en anglès hi ha 179,487 espectadors, sense comptar que aviat serà penjat a un altre diari digital força conegut. Que faci el favor, si és tan amable, el nostre anònim, de fer una llista d'aulmnes de l'Escac que hagin assolit o sobrepassat aquestes xifres. És evident que n'hi haurà, però que compti quants primos hi ha per damunt meu i quants per sota.

Parlen de mi en un blog

2007-10-05T16:46:00.000-07:00

Què guay, què guay, parlen de mi en un blog!

http://sionobarcelona.wordpress.com/2007/10/03/lindependentista/

Com a bon empordanès, m'és igual si parlen bé o malament de mi, la qüestió és que en parlin. En aquest blog m'intenten definir amb un marge d'error típic del retardat mental que no és intel·ligent però s'ho creu. Sempre la caguen... M'agrada que diguin que sóc el típic independentista, quan és per tothom sabut que de típic independentista en tinc molt i molt poc. El típic independentista estereotípic acostuma a ser un maulet o independentista d'esquerra, dels de la falç i el martell. Jo sóc d'ultra-dreta liberal, per dir-ho clar, de tots és sabut i en llegint el meu blog ho podeu ben veure: de fet, si mireu a la dreta hi dic ben clar que sóc anarco-capitalista. O sigui, que al meu costat en Bush és comunista, per entendre'ns. Però bé, si l'autor del blog sionobarcelona creu la majoria d'independentistes són com jo, qu'em digui a qui voten, perquè que jo sàpigui no existeix a dia d'avui cap partit anarco-capitalista independentista, ni encara menys un partit independentista de dretes!

El pavo en qüestió comença a delirar i acaba dient que la vida em posarà en el meu lloc, havent de pagar hipoteca a Caja Madrid amb una feina estable a Telefónica de España. Com que ja tinc casa pròpia (i sense hipoteca), suposo que es deu referir a la hipoteca del iot o del Ferrari... I bé, no m'importaria tenir una feina estable com a alt directiu a Telefónica de España. No tinc cap prejudici en la qüestió de treballar a l'estranger. Li recordo a l'autor del blog que sóc anarco-capitalista. Ultralliberal. Digui-ho com vulgui.

I no, no insulto. Defineixo. Vistes les dades (diu que no incloc fonts... cosa que és fals, perquè dic noms i cognoms dels autors dels estudis als que em refereixo, que són fàcils de trobar a internet) s'ha de ser molt imbècil per estar en contra de la independència de Catalunya. Només hi ha dos tipus de persones que rebutjarien guanyar més diners de manera legítima: un imbècil i un multi-milionari... I és obvi que no em refereixo als multi-milionaris quan parlo dels imbècils.

I pel que fa a "la imatge que arrosseguem els catalans"... això és l'expressió d'un cretí enèrgic a qui, no només li roben diners en forma de dèficit fiscal, sinó que a sobre critica a qui s'encara al lladre. Perdoni, però vostè, senyor blocaire, és un retardat mental. A mi me la repica tres pobles el que pensin els espanyols de mi, sobretot després de robar a Catalunya 19.200.000.000 d'Euros anuals. Des de quan és la víctima qui s'ha d'avergonyir? No és el lladre qui hauria de preocupar-se per la seva imatge? Però bé, dóna-li internet a un inepte perquè escrigui un blog i acabarà dient mamonades com aquestes.

Educació Estatal

2007-10-03T13:42:00.000-07:00

Darrerament s'ha parlat de Vels islàmics i merdes d'aquestes que són dignes de l'època medieval. Això, la veritat, me la repica moltíssim. Molt.

Per començar diré que no m'agrada gens ni mica que l'Estat decideixi què han de saber els nens. Són els pares qui han d'educar a l'infant i qui han de decidir si aprén una o altra cosa. Fer aprendre a calcular derivades a un nen que mai arribarà a més lluny de paleta o mà d'obra, la veritat, és una pèrdua de temps. Però bé, mai se sap i potser el nen podria arribar més lluny. D'acord. Ara bé, són els pares qui se n'han de preocupar de la seva educació. A "La riquesa de les nacions", n'Adam Smith apunta que fòra injust que els pobrets no poguessin rebre un mínim d'educació, i per això proposava un sistema de co-pagament. L'Estat que pagui el 50% de l'ensenyament i les famílies el 50% restant, perquè si no es fa així, el professorat acaba actuant displicentment a mode de funcionari, i les famílies transmeten tota responsabilitat a l'escola. Jo sóc partidari de l'escola 100% privada i més enllà d'això, partidari de l'ensenyament a casa. Si hom s'ho pot pagar, és mil vegades millor que l'infant tingui diversos professors particulars per a diverses matèries. Sempre i quan l'Estat no decideixi absolutament res. No hi intervingui en cap cas.

Actualment l'Estat prepara els itineraris i decideix què ha de saber el nen. Això és aberrant. Perquè és més important que ens ensenyin no sé quantes llengües i en canvi no ens ensenyin lleis? Perquè a l'escola mai se m'ha ensenyat quins drets i quins deures tenen els ciutadans? Perquè no se m'ha ensenyat com funciona el sistema judicial o l'Agència Tributària? Perquè no s'ensenya a les escoles les lleis de mercat? De ben segur això evitaria que molta mainada acabés votant qualsevol opció d'esquerres (és clar que això faria que tota aquesta mainada no votés res, perquè al parlament només hi tenim esquerranosos i prou). Qui es creu amb la potestat de decidir què han i què no han d'aprendre els nostres infants? I a sobre decidir-ho sense ajustar-se a les necessitats d'aprenentatge! Tots igual! Igual d'ignorants! Fracàs escolar a dojo... I per arreclar-ho diuen: doncs no els suspenem, i així no fracassaran!

És palès l'èxit i eficiència de l'Estat en termes d'educació: ZERO.

Com amb tot, hi ha una oferta i una demanda. Deixem que el mercat ho autoreguli amb llibertat i sense cap tipus de planificació humana. D'un sistema ineficient en surten alumnes ineficients.

Així m'agrada

2007-10-01T18:52:00.000-07:00

Prou!

2007-09-29T18:39:00.000-07:00

Adam Smith seria independentista

2007-09-27T13:28:00.000-07:00

M'estic llegint "La teoria dels sentiments morals" d'Adam Smith, publicada el 1759. El cas és que en llegint el llibre, per una qüestió que no ve al cas, m'he posat a revisar coses de l'altre i més famós "La riquesa de les nacions" (1776). Hi ha un passatge al final d'aquest que m'agradaria reproduir-vos, però primer us posaré en situació: Adam Smith ens diu al seu llibre que és partidari dels peatges a les carreteres i ports perquè el més just és que els transportistes i la gent que es desplaça pagui la part proporcional al desgast que causa a la via o infraestructura, i no pas que es paguin a través dels impostos sobre rendes, indirectes, etc... o sigui, no a través de les arques de l'Estat, sobretot perquè així s'evita que es construeixin vies que no duen enlloc o que només utilitzarien quatre gats (us sonen les autopistes de Castella i Andalusia, l'Ave a Sevilla o l'Ave a Valladolid?) i gràcies a influències i favors entre mandataris.

"... No pot construir-se una carretera magnífica a traés d'un desert perquè això permeti arribar a la residència campestre de l'intendent de la província o d'algun gran senyor a qui l'intendent vulgui complaure. No es pot construir un pont sobre un riu en un punt on ningú el creui, o només per fer bonica la vista d'un palau veí: això succeeix de vegades en països on les obres d'aquest tipus són financiades per altres ingressos i no pel que elles mateixes són capaces de generar"

Més enllà d'això, encara diu més i molt a favor de la independència:

"... fins i tot aquelles obres públiques que per sa natura no poden generar cap ingrés per a mantenir-se per sí mateixes, i la conveniència de les quals es limita pràcticament a un lloc o districte particular, són sempre millor conservades per un ingrés local o provincial que per l'ingrés general de l'Estat, l'administració del qual sempre recau en el proder executiu. Si els carrers de Londres fossin il·luminats i pavimentats amb càrrec al tresor, hi hauria cap probabilitat de que fossin tant ben il·luminades i pavimentades com ho són ara i a un cost tant reduït? La despesa, en aquest cas, a més, en comptes de ser sufragada per un tribut local sobre els habitants de cada carrer, parròquia o districte londinenc, provindria de l'ingrés global de l'Estat, i seria per tant recaptat mitjançant un impost sobre tots els habitants del regne, que en sa major part no deriven pas cap benefici de la il·luminació i pavimentació dels carrers de Londres."

No us sona familiar? Doncs si això ja se sabia al 1776, com és que encara avui una gran majoria de catalans i residents a Catalunya continuen volent pertànyer a Espanya?

A l'abast de la mà

2007-09-27T12:21:00.000-07:00

L'important no és tenir un 5 o un 17 o un 33 % de població partidària de la independència, sinó tenir el 5 % de la població més rica del país partidària de la independència. No cal més. Com diu en Papitu en un comentari a aquest mateix article: Els estudis anuals del ICPS xifren l'independentisme entre el 30 i el 40%. Depèn de l'any, de com bufa el vent i de qui entra o surt de mostra. Posem un 35 % per arrodonir. Si diuen que som un 35 % de la població els que som independentistes, el que hauríem de fer és dedicar-nos, els 35 % que som (2.497.000 persones aproximadament) a convèncer a aquest 5 % més ric*.

No cal pas res més. Tenim la independència a l'abast de la mà.

* és clar que del 35 % d'independentistes hi ha una part que també pertany al 5 % dels més rics... no me pregunteu el percentatge, que no el sé.