Un retardat mental amb els collons de la mida de caniques que em va escriure això en un comentari al blog:
Repeteixo: erets un primo a l'Escac i ho segueixes sent ara... "hazmerreir", que dirien en castellà.
Maleducat? Un subnormal sense 2 dits de front, això és el que ets.
Directiu? Impossible. Et falta inteligència, emocional i no emocional. Encara que ho hauries d'intentar, xq el tema cine... jajaja
Dels qui et coneixen, de veritat, en persona, no hi ha ningú que parli bé de tu. Dels qui no et coneixen tampoc. Pobre desgraciat.
Obviament, ho ha escrit com a anònim, cosa molt valenta per part seva...
Avui podem aprofitar per parlar de la gent de l'Escac, futurs cineastes de Catalunya! El cas és que allà és ple de gent d'aquesta que vota iniciatives o no vota perquè és del pal antisistema però amb pasta. No són esquerranoides independentistes, sinó pijo-progres. De fet la posició majoritària és la "no nacionalista", que equival a espanyolista més o menys passiu. Això ja diu molt de quin tipus i quina ideologia mostraran als films. Uns han acabat estudiant una especialitat més tècnica i d'altres més creativa, però la majoria ha fet curtmetratges en castellà, tot i que molts són catalanoparlants, per a que els pogués veure "més gent" a "tot el món". En marketing d'això se'n diu "la falàcia de la majoria". Creure que per fer un curt en castellà el veuran els teòrics 400 milions de castellanoparlants, doncs, la veritat, és ser imbècil. Ser imbècil també és creure que perquè és en castellà el veurà moltíssima més gent i es forraran... Segons aquesta premisa tot aquell curtmetratge fet en castellà o en anglès o en xinès seria vist de manera massiva. És clar que si ho fas en castellà hi ha més espectadors potencials que en català, doncs hi ha més castellanoparlants que catalanoparlants, però, per començar, la competència entre curtmetratges en castellà és molt més elevada que la competència de curtmetratges en català, amb el que el curtmetratge en català té un avantatge relatiu que ens pot beneficiar moltíssim més que l'avantatge absolut del castellà. Els castellanoparlants de tot el món estan dispersats pel món i els catalans concentrats en un punt més concret, amb el que assolir cert grau d'èxit a Catalunya* sempre serà més apreciable que petits percentatges molt marginals a cadascuna de les regions que s'hi parla en castellà. Per no dir les diferències culturals evidents entre un català (qui fa el curt) i un peruà dels Andes, diferències que no seran tant accentuades dins el territori nacional de l'autor del curtmetratge... Sí que amb el Youtube es pot aconseguir que sigui un curtmetratge molt visionat, però això és més aviat directament proporcional a la qualitat i promoció del curtmetratge més que no pas al seu idioma, tot i que, evidentment, si hi ha un sostre màxim de parlants (o gent que entén) una llengua, serà difícil sobrepassar-lo si el curtmetratge es basa molt en diàleg i explicacions. Si és un curtmetratge on la narració és més cinematogràfica i per tant més universal, doncs explica per la imatge i no per la paraula, llavors no serà pas cap obstacle.
Després hi ha l'excusa dels concursos... Hi ha un fotimer de concursos amb curtmetratges en suec subtitulats en anglès, però els capolls multi-cultis han de fer-lo en castellà. Perquè? Doncs perquè es pensen que en castellà és més "realista". Fa veritable pena, sobretot perquè molts d'aquests catalanoparlants coneixen i empren i pensen en termes catalans i gramàtica catalana, i llavors escriuren castellà com una traducció literal del català, quixotescament, deixant anar perles que farien avergonyir a qualsevol castellanoparlant monolingüe amb una mica de cultura.
Però el que més ràbia em fa és que fan curtmetratges parlant de coses que no coneixen. Curtmetratges buits de contingut o amb pseudocontinguts intel·lectualoides de fireta. A mi em sembla molt bé que es faci un curt d'acció o del què sigui si se sap del què s'està parlant realment. Jo, per exemple, he fet un curtmetratge (que estic acabant de sonoritzar) amb dos soldats cridant-se al mig d'un bosc i en català. No conec amb profunditat l'exèrcit, però sí conec les armes i el camuflatge, però tampoc és d'això del què tracta el meu curt. De fet és simplement l'envoltall... De fet a l'inici de l'escriptura del guió l'únic que volia parlar era de les teories de jocs aplicades a l'economia capitalista, però després vaig anar escrivint... i vaig viure una sèrie de situacions còmiques al meu entorn més proper que van fer que el curt passés al voltant d'una bomba i tres cables de rosa, fucsia i porpra. Jo vaig presenciar una discussió d'uns familiars que es barallaven perquè un deia que el rosa era més clar que el fucsia i l'altre deia que l'inrevés... Ja ho veieu!
Bé, es fa tard i ja continuaré amb el tema properament. De moment esperaré a veure si aquest anònim té collons per donar la cara, que ja és la segona vegada que li dic que es presenti formalment.
* En aprofitant el comentari d'en Marc, li recordo a l'anònim que el meu documental de l'Exèrcit del Fènix va ser portada del diari Avui en la versió digital, amb una xifra de 162.709 lectors durant el mes de setembre del 2007 (font: Avui digital, 6 d'Octubre del 2007). De la versió del documental penjada al youtube amb subtítols en anglès hi ha 179,487 espectadors, sense comptar que aviat serà penjat a un altre diari digital força conegut. Que faci el favor, si és tan amable, el nostre anònim, de fer una llista d'aulmnes de l'Escac que hagin assolit o sobrepassat aquestes xifres. És evident que n'hi haurà, però que compti quants primos hi ha per damunt meu i quants per sota.
Repeteixo: erets un primo a l'Escac i ho segueixes sent ara... "hazmerreir", que dirien en castellà.
Maleducat? Un subnormal sense 2 dits de front, això és el que ets.
Directiu? Impossible. Et falta inteligència, emocional i no emocional. Encara que ho hauries d'intentar, xq el tema cine... jajaja
Dels qui et coneixen, de veritat, en persona, no hi ha ningú que parli bé de tu. Dels qui no et coneixen tampoc. Pobre desgraciat.
Obviament, ho ha escrit com a anònim, cosa molt valenta per part seva...
Avui podem aprofitar per parlar de la gent de l'Escac, futurs cineastes de Catalunya! El cas és que allà és ple de gent d'aquesta que vota iniciatives o no vota perquè és del pal antisistema però amb pasta. No són esquerranoides independentistes, sinó pijo-progres. De fet la posició majoritària és la "no nacionalista", que equival a espanyolista més o menys passiu. Això ja diu molt de quin tipus i quina ideologia mostraran als films. Uns han acabat estudiant una especialitat més tècnica i d'altres més creativa, però la majoria ha fet curtmetratges en castellà, tot i que molts són catalanoparlants, per a que els pogués veure "més gent" a "tot el món". En marketing d'això se'n diu "la falàcia de la majoria". Creure que per fer un curt en castellà el veuran els teòrics 400 milions de castellanoparlants, doncs, la veritat, és ser imbècil. Ser imbècil també és creure que perquè és en castellà el veurà moltíssima més gent i es forraran... Segons aquesta premisa tot aquell curtmetratge fet en castellà o en anglès o en xinès seria vist de manera massiva. És clar que si ho fas en castellà hi ha més espectadors potencials que en català, doncs hi ha més castellanoparlants que catalanoparlants, però, per començar, la competència entre curtmetratges en castellà és molt més elevada que la competència de curtmetratges en català, amb el que el curtmetratge en català té un avantatge relatiu que ens pot beneficiar moltíssim més que l'avantatge absolut del castellà. Els castellanoparlants de tot el món estan dispersats pel món i els catalans concentrats en un punt més concret, amb el que assolir cert grau d'èxit a Catalunya* sempre serà més apreciable que petits percentatges molt marginals a cadascuna de les regions que s'hi parla en castellà. Per no dir les diferències culturals evidents entre un català (qui fa el curt) i un peruà dels Andes, diferències que no seran tant accentuades dins el territori nacional de l'autor del curtmetratge... Sí que amb el Youtube es pot aconseguir que sigui un curtmetratge molt visionat, però això és més aviat directament proporcional a la qualitat i promoció del curtmetratge més que no pas al seu idioma, tot i que, evidentment, si hi ha un sostre màxim de parlants (o gent que entén) una llengua, serà difícil sobrepassar-lo si el curtmetratge es basa molt en diàleg i explicacions. Si és un curtmetratge on la narració és més cinematogràfica i per tant més universal, doncs explica per la imatge i no per la paraula, llavors no serà pas cap obstacle.
Després hi ha l'excusa dels concursos... Hi ha un fotimer de concursos amb curtmetratges en suec subtitulats en anglès, però els capolls multi-cultis han de fer-lo en castellà. Perquè? Doncs perquè es pensen que en castellà és més "realista". Fa veritable pena, sobretot perquè molts d'aquests catalanoparlants coneixen i empren i pensen en termes catalans i gramàtica catalana, i llavors escriuren castellà com una traducció literal del català, quixotescament, deixant anar perles que farien avergonyir a qualsevol castellanoparlant monolingüe amb una mica de cultura.
Però el que més ràbia em fa és que fan curtmetratges parlant de coses que no coneixen. Curtmetratges buits de contingut o amb pseudocontinguts intel·lectualoides de fireta. A mi em sembla molt bé que es faci un curt d'acció o del què sigui si se sap del què s'està parlant realment. Jo, per exemple, he fet un curtmetratge (que estic acabant de sonoritzar) amb dos soldats cridant-se al mig d'un bosc i en català. No conec amb profunditat l'exèrcit, però sí conec les armes i el camuflatge, però tampoc és d'això del què tracta el meu curt. De fet és simplement l'envoltall... De fet a l'inici de l'escriptura del guió l'únic que volia parlar era de les teories de jocs aplicades a l'economia capitalista, però després vaig anar escrivint... i vaig viure una sèrie de situacions còmiques al meu entorn més proper que van fer que el curt passés al voltant d'una bomba i tres cables de rosa, fucsia i porpra. Jo vaig presenciar una discussió d'uns familiars que es barallaven perquè un deia que el rosa era més clar que el fucsia i l'altre deia que l'inrevés... Ja ho veieu!
Bé, es fa tard i ja continuaré amb el tema properament. De moment esperaré a veure si aquest anònim té collons per donar la cara, que ja és la segona vegada que li dic que es presenti formalment.
* En aprofitant el comentari d'en Marc, li recordo a l'anònim que el meu documental de l'Exèrcit del Fènix va ser portada del diari Avui en la versió digital, amb una xifra de 162.709 lectors durant el mes de setembre del 2007 (font: Avui digital, 6 d'Octubre del 2007). De la versió del documental penjada al youtube amb subtítols en anglès hi ha 179,487 espectadors, sense comptar que aviat serà penjat a un altre diari digital força conegut. Que faci el favor, si és tan amable, el nostre anònim, de fer una llista d'aulmnes de l'Escac que hagin assolit o sobrepassat aquestes xifres. És evident que n'hi haurà, però que compti quants primos hi ha per damunt meu i quants per sota.
0 comments:
Post a Comment