Thursday, September 27, 2007

Adam Smith seria independentista

M'estic llegint "La teoria dels sentiments morals" d'Adam Smith, publicada el 1759. El cas és que en llegint el llibre, per una qüestió que no ve al cas, m'he posat a revisar coses de l'altre i més famós "La riquesa de les nacions" (1776). Hi ha un passatge al final d'aquest que m'agradaria reproduir-vos, però primer us posaré en situació: Adam Smith ens diu al seu llibre que és partidari dels peatges a les carreteres i ports perquè el més just és que els transportistes i la gent que es desplaça pagui la part proporcional al desgast que causa a la via o infraestructura, i no pas que es paguin a través dels impostos sobre rendes, indirectes, etc... o sigui, no a través de les arques de l'Estat, sobretot perquè així s'evita que es construeixin vies que no duen enlloc o que només utilitzarien quatre gats (us sonen les autopistes de Castella i Andalusia, l'Ave a Sevilla o l'Ave a Valladolid?) i gràcies a influències i favors entre mandataris.

"... No pot construir-se una carretera magnífica a traés d'un desert perquè això permeti arribar a la residència campestre de l'intendent de la província o d'algun gran senyor a qui l'intendent vulgui complaure. No es pot construir un pont sobre un riu en un punt on ningú el creui, o només per fer bonica la vista d'un palau veí: això succeeix de vegades en països on les obres d'aquest tipus són financiades per altres ingressos i no pel que elles mateixes són capaces de generar"

Més enllà d'això, encara diu més i molt a favor de la independència:

"... fins i tot aquelles obres públiques que per sa natura no poden generar cap ingrés per a mantenir-se per sí mateixes, i la conveniència de les quals es limita pràcticament a un lloc o districte particular, són sempre millor conservades per un ingrés local o provincial que per l'ingrés general de l'Estat, l'administració del qual sempre recau en el proder executiu. Si els carrers de Londres fossin il·luminats i pavimentats amb càrrec al tresor, hi hauria cap probabilitat de que fossin tant ben il·luminades i pavimentades com ho són ara i a un cost tant reduït? La despesa, en aquest cas, a més, en comptes de ser sufragada per un tribut local sobre els habitants de cada carrer, parròquia o districte londinenc, provindria de l'ingrés global de l'Estat, i seria per tant recaptat mitjançant un impost sobre tots els habitants del regne, que en sa major part no deriven pas cap benefici de la il·luminació i pavimentació dels carrers de Londres."

No us sona familiar? Doncs si això ja se sabia al 1776, com és que encara avui una gran majoria de catalans i residents a Catalunya continuen volent pertànyer a Espanya?

0 comments:

Post a Comment